RECEPTORS SENSORIALS

1. Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits. El receptors sensorials son estructures que  contenen cèl·lules especialitzades en detectar determinats tipus de variacions del medi  ambient, quan aquestes variacions superen un determinat valor i al fer-ho originar un   impuls nerviós que es transmeten a través de les neurones. Aquestes variacions són els anomenats  "estímuls".  Els receptors sensorials poden estar dispersos pel cos, com passa amb els receptors sensorials  de temperatura, o poden estar agrupats constituint els anomenats "òrgans dels sentits", com els que  constitueixen els ulls o l'oïda. 2. Tipus de receptors sensorials. Els receptors sensorials es classifiquen segons el tipus d'estímul que  capten en: Mecanoreceptors (capten efectes mecànics), com els receptors del tacte de la pell (sentit del tacte), els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del caragol de l'oïda (sentit de l'oïda). Termoreceptors (capten temperatures) com els termoreceptors de la pell. Quimioreceptors (capten substàncies químiques) com les mucoses olfactives del nas  (sentit de l'olfacte) i les papil·les gustatives de la llengua (sentit del gust). Fotoreceptors (capten llum) com la retina de l'ull (sentit de la vista).

3. Els mecanoreceptors de sons o fonoreceptors. Són els responsables del sentit de l'oïda, és a  dir de la captació de sons. Són les orelles. Les vibracions de l'aire mouen el timpà i es transmeten  per la cadena d'ossets fins la membrana de la finestra oval que contacte amb les cambres i   conductes de l'orella interna que estan plenes d'un líquid anomenat endolimfa. Hi a una primera  cambra anomenada utricle de la qual surten tres canals semicirculars i una segona cambra   anomenada sàcul de la qual surt un llarg conducte en forma d'espiral anomenat conducte coclear o còclea o cargol. Totes aquestes cambres i conductes ocupen unes cavitats de l'os temporal   plenes d'un líquid anomenat perilimfa. Quan hi ha un so es mou l'endolimfa que omple la còclea i  això estimula els cilis de les cèl·lules sensiblesinternes les quals comuniquen amb el nervi acústic  que informa al cervell de com és aquest so. 4. Els mecanoreceptors de l'equilibri. Els responsables del sentit de l'equilibri estàtic o del cos quiet  són les cèl·lules sensibles que hi a l'interior de l'utricle i el sàcul en resposta a la variacions de  pressió de l'endolimfa interna. Els responsables de l'equilibri dinàmic o del cos en moviment  són les cèl·lules sensibles internes dels canals semicirculars que també estan plens d'endolimfa.

5. Els mecanoreceptors de la pell. Són els responsables del sentit del tacte, és a dir de la captació  de pressions sobre la pell. Són els corpuscles de Meissner i els corpuscles de Vater-Pacini, que  estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu. 6. Els termoreceptors de la pell. Són els responsables de la detecció de la temperatura dels cossos.  Són els corpuscles de Krause (sensibles a la sortida de calor o sensació de fred) i els corpuscles de  Ruffini(sensibles a l'entrada de calor o sensació d'escalfor), que també estan constituïts per  terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

7. Els quimioreceptors de les fosses nasals. Són els responsables del sentit de l'olfacte, és a dir  de la captació de les substàncies disperses en l'aire. Són les neurones que hi ha  intercalades en l'epiteli olfactiu o pituïtària que hi ha en el sostre de la cavitat nasal. 8. Els quimioreceptors de la llengua. Són els responsables del sentit del gust, és a dir de la captació de les substàncies dissoltes en els líquids. Són les cèl·lules sensibles que formen botons  gustatius que es troben en unes protuberàncies cridades papil·les gustatives. 9. Fotoreceptors. Són els responsables del sentit de la vista, és a dir de la captació de la llum.   Són elsulls. La llum travessa la còrnia, que és la part anterior i transparent de l'escleròtica  (la part blanca anterior de l'ull), entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí (lent que enfoca la imatge)  projectant-se sobre la retina, capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum (els cons i els bastons)  que passen els estímuls rebuts al nervi òptic que va al cervell. El lloc de la retina a on arriba el  nervi òptic es diu punt cec perquè no hi ha sensibilitat visual. A prop hi ha una depressió  anomenada fòvea, envoltada d'un anell anomenat taca groga, on hi ha una gran concentració de   cons i que, per tant, és on hi ha més eficàcia visual.